Campanya Mans Unides 2014

Aquests dies a l'escola celebrem la recollida de diners de Mans Unides 2014. Segurament tots ja ahureu aportat el vostre granet de sorra amb el sobre de Mans Unides o el esmorzar solidari, que es un panet per 1€ que tots aquests diners recordem que seran enviats a projectes per l'Africa o altres paisos enpobrits. Aquest any el projecta que portarà a cap Mans Unides es diu: Un món nou, projecte comú

Campanya Mans Unides 2014: Un món nou, projecte comú

L’any 2014 Mans Unides s’uneix a la lluita pel 8è Objectiu del Mil·lenni: Fomentar una Aliança Mundial per al desenvolupament.
Els Objectius del Mil·lenni són els vuit propòsits de desenvolupament humà fixats l’any 2000, que tots els països membres de les Nacions Unides van acordar aconseguir per a l’any 2015.
Aquests objectius ara mateix constitueixen la principal agenda de desenvolupament tant de les diferents agències de Nacions Unides com de les ONG i les agències oficials de cooperació. Tothom focalitza el seu treball en l’assoliment dels ODM.

Amb l’ODM 8 es pretén desenvolupar un sistema comercial i financer obert, basat en normes, previsible i no discriminatori. Es pretén atendre les necessitats especials dels països menys avançats, així com encarar de manera integral el deute dels països en desenvolupament.

 S’intentarà, en cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés als medicaments essencials als països en desenvolupament a preus assequibles, 

així com, en cooperació amb el sector privat, donar acces als Beneficis de les Noves Tecnologies.

  Moltes de les fites dels ODM no és compliran el 2015. De fet, l'ONU ja aquesta treballant al Post 2015 per a seguir impulsant l'assoliment de les fiques acordartats a la Cimera del Mil·lenni.
A un any del 2015, a els resultats són ben pobres: el objectiu principal, reduir a la meitat el nom de persones que pateixen fam i pobresa extrema, no s'ha aconseguit ni de bon tros.

I què està passant amb l'ODM 8? Molts analistes consideren que una aliança dels països rics i pobres per fomentar l'Desenvolupament ensopega amb greus contradiccions en les regles del joc de les relacions Nord-Sud, marcades fins al dia d'avui per la ideologia neoliberal i a els interessos dels poderosos.

Per consultar mes informació:

http://mansunides.org/ca/emergencia-filipines

 

Un "HIP" per la nostre monitora

Tots nosaltres, hem fet uns poemes, escrits, etcetera sobre tú per donarte gràcies per tots aquests anys que has estat amb nosaltres.

Sempre que vaig amb ella, 
m'ho passo de meravella.

Cèlia

Amb Jesús ens ha conectat,

i amb molt de gust ens ha ensenyat.

Judith                  

Amb nosaltres sempre ha estat,
fent-nos sempre molt de costat. 

                                Pau                                     

 La nostra mestre de grups de vida,
ens ensenya sobre ell i el seu amor ens anima.   
Dàmaris

Dia de la Pau 2014

El dia 30 de Gener vam celebrar el Dia de la Pau. Aquí teniu cançons, videos i imatges de la Pau.

 

ENTRE TOTS, CONSTRUIM UN CAMÍ FINS A LA PAU

Santa Claudina

El dia 3 de Febrer celebrem a l'escola la mort de Santa Claudina, la patrona de l'escola.
Per aixó deixem aquesta mena de quadern virtual de imatges i videos de Claudina.

 

       

Quina era ella??

La prioridad de Claudina Thévenet era de recibir a los niños pobres o abandonados, a fin de brindarles una educación inicial y en seguida, enseñarles un oficio, todo ello junto a una instrucción moral y religiosa. Claudina y sus compañeras fundaron pensiones para las jóvenes de clases muy bajas, aumentando los estándares de educación cristiana a todas las clases sociales. Muchas pruebas marcaron la vida de la fundadora que, no solamente tuvo que sobrellevar la muerte trágica del Padre André Coindre, sino también tuvo que luchar por la autonomía de su fundación. Sin dejarse intimidar o abatir, se da a la tarea de construir la capilla de la Casa Madre y de prever nuevas fundaciones. En 1842 se expanden a India. En 1850 a España y en 1855 a Canadá. Actualmente, Las Religiosas de Jesús María son más de 1800, repartidas en 180 casas, en los cinco continentes..... .

Contes per pensar

Si voleu veure més contes per pensar podeu visitar la pàgina:
http://formadores-fer.blogspot.com.es/2013/04/26-cuentos-para-pensar-jorge-bucay.html

Maestra, ¿qué es el amor?

Uno de los niños de una clase de educación infantil preguntó:

• Maestra… ¿qué es el amor?

La maestra sintió que la criatura merecía una respuesta que estuviese a la altura de la pregunta inteligente que había formulado. Como ya estaban en la hora del recreo, pidió a sus alumnos que dieran una vuelta por el patio de la escuela y trajeran cosas que invitaran a amar o que despertaran en ellos ese sentimiento. Los pequeños salieron apresurados y, cuando volvieron, la maestra les dijo:

• Quiero que cada uno muestre lo que ha encontrado.

El primer alumno respondió:

• Yo traje esta flor… ¿no es bonita?

A continuación, otro alumno dijo:

- Yo traje este pichón de pajarito que encontré en un nido… ¿no es gracioso?

Y así los chicos, uno a uno, fueron mostrando a los demás lo que habían recogido en el patio.

Cuando terminaron, la maestra advirtió que una de las niñas no había traído nada y que había permanecido en silencio mientras sus compañeros hablaban. Se sentía avergonzada por no tener nada que enseñar.

La maestra se dirigió a ella:

• Muy bien, ¿y tú?, ¿no has encontrado nada que puedas amar?

La criatura, tímidamente, respondió:

- Lo siento, seño. Vi la flor y sentí su perfume, pensé en arrancarla pero preferí dejarla para que exhalase su aroma durante más tiempo. Vi también mariposas suaves, llenas de color, pero parecían tan felices que no intenté coger ninguna. Vi también al pichoncito en su nido, pero…, al subir al árbol, noté la mirada triste de su madre y preferí dejarlo allí… 

Así que traigo conmigo el perfume de la flor, la libertad de las mariposas y la gratitud que observé en los ojos de la madre del pajarito. ¿Cómo puedo enseñaros lo que he traído?

La maestra le dio las gracias a la alumna y emocionada le dijo que había sido la única en advertir que lo que amamos no es un trofeo y que al amor lo llevamos en el corazón. 

El amor es algo que se siente.

Hay que tener sensibilidad para vivirlo.

El buscador

Aquesta és la història d'un home a qui jo definiria com un buscador... ...

Un buscador és algú que busca; no necessàriament algú que troba. Tampoc és algú que, necessariament,sap què és el que està buscant. És simplement algú per a qui la seva vida és una recerca.

Un dia, el buscador va sentir que havia d'anar a la ciutat de Kammir. Havia après a fer cas rigorós d'aquestes sensacions que venien d'un lloc d'esconegut de si mateix. Així que ho va deixar tot hi s'en va anar.

Després de dos dies de viatge per camins polsegosos va albirar, en la llunyania, Kammir. Una mica abans d'arribar al poble, li va cridar molt l'atenció un turó a la dreta del sender. Estava entapissat d'un vel meravellós i tenia u munt d'arbres, ocells i flors encantadors. L'envoltava pertot arreu una mena de petita tanca de fusta llustrosa. Una porteta de bronze el convidava a entrar.

De cop i volta va notar que oblidava el poble i va sucumbir a la temptació de descansar un moment en aquell lloc. El buscador va traspasar el portal i va començar a caminar lentament entre les pedres blanques que estaven distribuïdes, com a l'atzar, entre els arbres. Va deixar que els seus ulls reposessin com papallones en cada d'etall d'aquell paradís molticolor.

Els seus ulls eren els d'un buscador i potser per això va descobrir aquella inscripció en una de les pedres: Abdul Tareg, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies. Es va estremir una mica quan es va adonar que aquella pedra no era simplement una pedra: era una làpida. Va sentir pena quan va pensar en un nen de tan poca edat estava enterrat en aquell lloc. En mirar al seu voltant, l'home va veure la pedra del costat també tenia una inscripció. S'hi va acostar per llegir-la. Deia: Yamir Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes. El buscador es va sentir terriblement commocionat.

Aquell vell indret era un cementiri, i cada pedra era una tomba. Va començar a llegir, una per una, les làpides. Totes tenien inscripcions similars: un nom i el temps de vida exacte del mort. Però el que va connectar-lo amb l'espant va ser comprovar que el que més temps havia viscut amb prou feines arribava als onze anys... Aclaparat per un dolor terrible, va seure i es va posar a plorar.
El cuidador del cementiri pasava per allí hi s'hi va acostar. Se'l va mirar com plorava durant una estona en silenci i després li va preguntar si plorava per algun familiar.

-No per cap familiar- va dir el buscador-. Què passa en aquest poble?Què hi ha de tan terrible en aquesta ciutat? Per què hi han tans nens morts enterrants en aquest indret? Quina és la maledicció horrible que pesa sobre aquesta gent, que els ha obligat a construir un cementiri de nens?

L'ancià va somriure hi va dir:
-Ja es pot asserenar. No hi ha cap maledicció. El que passa es que aqui tenim un antic costum. Li ho explicaré:

"Quan un jove compleix els 15 anys, els seus pares li regalen una llibreteta com aquesta que tinc aquí, perquè se la pengi al coll. Entre nosaltres és la tradició que, a partir d'aquell moment, cada vegada que algú gaudeix intensament d'alguna cosa, obri la llibreta i hi anoti: A l'esquerra, que és el que es va gaudi. A la dreta, quanta estona va durar el guadi. Va coenixer la seva promesa i s'en va enamorar. Quan de temps va durar aquella passió i el plaer de coneixer-la? Una setmana? Dues? Tres setmanes i mitja ...? I després, l'emoció del primer petó, el plaer meravellos del primer petó... Quan va durar? El minut i mig del petó? Dos dies? Una setmana? I l'embaràs i el primer fill ... ? I el cansament dels amics? I el viatge més desitjat? I la trobada amb un germà que torna d'un pais llunyà? Quan de temps va durar el gaudir d'aquestes situacions? Hores? Minuts? D'aquesta manera anem anotant a la llibreteta cada moment que gaudim... Cada moment. Quan algú mor tenim el costum d'obrir la seva llibreta i  sumar el temps que ha gaudit per escriure-ho sobre la seva tomba. Perquè aquest és per a nosaltres és l'unic i veritable TEMPS VISCUT."

Extret de: Contes per a pensar. Jorge Bucay